Crítiques

{

Impecable Gemma Coma-Alabert en el paper de Laura.

Luisa Miller, Laura, Gran Teatre del Liceu

La Vanguardia, Juliol 2019

{

Gemma Coma-Alabert es va lluïr com a Mrs.Meg Page destacant per la seva naturalitat i estil.

Fastaff, Mrs. Meg Page, Teatro Real

Opera Actual, Juny 2019

{

Gemma Coma-Alabert va tornar a brillar en la part cantada.
Poema simfònic Dante de Granados i Sombrero de tres picos de Falla. Auditori de Barcelona, OBC dirigits per Kazushi Ono

Revista musical catalana, Desembre 2018

{

El Cherubino que debutava Gemma Coma-Alabert va tenir tots els ingredients que fan d´aquest paper un bombó per a qualsevol mezzo…pacardia, gràcies escènica, acurada dicció, expressivitat en el dir de les dues àries i un bon equilibri en els concertants.

Le Nozze di Figaro, Cherubino. Gran Teatre del Liceu.

Codalario, 2016

{

Disc Dante de Granados, Naxos. Cal citar l´emotiva i expressiva prestació de la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert en el segon moviment, amb un timbre rodó, emissió ben projectada i convincent dicció en una particela de clares ressonàncies franckianes i, genèricament, wagnerianes en un del grans encerts discogràfics comercialitzats aquest 2016.

Codalario, Juny 2016

{

Gemma Coma-Alabert encarnà una Dorabella completa, tant en el pla vocal com dramàtic, també potenciada per la bona direcció d’actors d’aquesta producció. La veu de la mezzosoprano gironina escau bé al rol de Dorabella, tot demostrant-ho en moments com “È amore un ladroncello”.

Revista musical catalana, Juny 2015

{

Gemma Coma-Alabert ha estat totalment convincent.

Madama Butterfly, Suzuki, ABAO Bilbao.

Eklectika, Febrer 2015

{

Gemma Coma-Alabert interpretà una Ottavia conmovedora.

Poppea et Nerone, Ottavia, Òpera Nacional de Montpellier

Opera Magazine, Maig 2013

{

L’important d’aquesta ocasió ha estat escoltar, centrant el programa i en repertori important, a la jove mezzosoprano gironina Gemma Coma-Alabert. Té una veu molt bella, amb un exercici de variades possibilitats en l’emissió, tènue el vibrato, subtil en la coloració, precisa l’afinació, projecció incisiva i definida, i articulació i dicció de lloança en aquest particular món del barroc, amb una adequada estilística en l’ornament. Què més? Una mostra del potencial de què disposem i al qual cal donar el seu lloc sempre en pla exigent. La seva Nisi Dominus de Vivaldi, obra de lluïment, va resultar formidable, subtil i expressiva.

Festival de Música de Torroella de Montgrí

La Vanguardia, Agost 2011

{

Plaers mozartians. La més coqueta i sensual Dorabella fou admirablement creada per Gemma Coma-Alabert, simpàtica i graciosa en el seu paper, amb moments d´antologia, com ara en la ària “È amore un landroncello”.

La Vanguardia, Maig 2010

{

Nicklausse, en la veu de la excel.lent mezzosoprano Gemma Coma-Alabert, un paper en molt d´acord en la seva formació francesa. Portat a terme amb una elegància i una compenetració dignes d’aclamació.

El libre pensador, Febrer 2011

{

Gemma Coma-Alabert, com era d’esperar, ha estat fantàstica: bona dicció en francès, elegant emissió i ha creat un Nicklausse molt convincent.

Moments d´òpera. Febrer 2011

{

El muntatge augura una gran carrera a la cantant Gemma Coma-Alabert… va resultar reveladora la intervenció de Gemma Coma-Alabert (Juditha), amb mitjans de meravellosa pigmentació i poderosíssima musicalitat, cantant a qui se li augura una carrera amb lletres d’or.

El Periódico, Juliol 2007

{

Cal subratllar la qualitat de la encara poc coneguda mezzo gironina Gemma Coma-Alabert. Encantadora.

La Vanguardia, Juliol 2007

{

En primer lloc cal destadar les intervencions de Gemma Coma-Alabert en el paper titular de Juditha, amb una veu de timbre exquisit i un extraordinari sentit del fraseig que feu delicies en àries com “Veni,veni, me sequere fida” i la bellíssima “Transit aetas”.

Opus Música, revista musical Setembre 2007

{

Bona comediant, Gemma Coma-Alabert (Dorabella) interpreta una jove brillant i despreocupada dins de l´esperit de l’intriga. La seva prestació vocal és de alt nivell (quina admirable dicció!).

Resmusica (France), Febrer 2006

{

Gemma Coma-Alabert és una mezzo-soprano amb gran ímpetu que efectuà un excel.lent treball en el paper de Medea, tan vocalment com de caracterització del personatge.

New York Times, Agost 2005

{

La mezzo espanyola Gemma Coma-Alabert, lluminosa i elegant ens brinda una Isaura molt present. La seva veu assentada promet una brillant carrera.

Forum Opera, Març 2005

{

Gemma Coma-Alabert sedueix per la seva flexibilitat vocal, l’ emissió delicada i la cura aportada a l’ornamentació.

Scenes Magazine, Novembre 2004

{

…la mezzo-soprano Gemma Coma-Alabert ha sostingut fins al final de l’espectacle de més d’una hora i mitja amb els fraseigs i els ornements delicats. Precís i d’un estil just, diferent de la tradició de l’òpera més tardiva, aquí no hi ha explosions de força ni sentiments violents però sí una maestria durant tota la obra.

Eco, ópera Naciso de Scarlatti

Bergens Tidende (Noruega), Maig 2003

{

Gemma Coma-Alabert és una Fidalma sensual, amb un color de veu lluminós i un bonic registre mig vellutat.

Le Figaro, Abril 2003

{

Gemma Coma-Alabert una veu que sedueix i emociona.

Opera Internacional, Novembre 2002

{

Gemma Coma-Alabert (Eco) va saber endolcir els atacs amb una suavitat avellutada, conduint les frases musicals amb perfecta respiració i amplitud serena. Tot està en el lloc on li correspon, i l’expressió no exempta d’emoció. La darrera ària fou realment conmovedora.

Coulisses (França), Novembre 2002

{

Gemma Coma-Alabert una potent mezzosoprano, realitzà un treball refinat tant en el pla vocal com de caracterització.

New York Times